Opereta

Opereta

Creació	dècada del 1850
Part de	drama musical i opéra-comique

L'opereta és un gènere musical teatral derivat de l'opera buffa que neix i es desenvolupa en el decurs del segle xix, primer a París i posteriorment a Viena i Londres.^[1] Es caracteritza per tenir una durada més curta que l'òpera i per tenir un caràcter habitualment romàntic o satíric. També inclou més part de diàleg, escenes de ball i cançons.^[2][3]

Es creu que l'opereta té els seus orígens en gèneres teatrals populars com la commedia dell'arte, el vodevil i l'òpera balada anglesa. Durant el segle xix el terme opereta també designava les obres teatrals satíriques acompanyades de música.^[3] Tanmateix, es considera que el pare de l'opereta va ser Jacques Offenbach, tot i que en àmbit francès anteriorment es coneixen obres similars dels compositors Hervé i posteriorment Charles Lecocq.^[4] L'any 1858 Offenbach va haver de readaptar el que inicialment havia de ser una òpera, Orfeu als inferns, en una obra de menor dimensió pel tipus de la llicència teatral de què disposava.^[2]

L'any 1871 el duo operístic britànic Gilbert i Sullivan va introduir el gènere al Regne Unit i en va arribar a compondre 14, essent-ne el Mikado la més popular. La majoria de les seves operetes es basaven en històries personals d'allò més insòlites. Davant l'èxit de les seves obres, el magnat i caçatalents Richard D'Oyly Carte va fer construir el Teatre Savoy per mostrar les operetes de Gilbert i Sullivan.^[5]

L'any 1874 l'opereta arribava a la cort vienesa de la mà de Johann Strauss II, entre les quals cal destacar Die Fledermaus. Uns anys més tard Franz Léhar va actualitzar i internacionalitzar el gènere amb l'opereta Die lustige Witwe.^[2][6]

Cap a mitjan segle xx el gènere confluir amb el teatre musica fins a configurar un nou gènere. Richard Rodgers i Oscar Hammerstein van ser els responsables de la seva popularitat a Broadway amb musicals com Oklahoma!.^[2]